Agencia Estatal Boletín Oficial del Estado

Ministerio de la Presidencia Agencia Estatal Boletín Oficial del Estado

Está Vd. en

Documento BOE-A-1992-20403

Reforma del artculo 13, Apartado 2, de la Constitucin Espaola, de 27 de Agosto de 1992.

TEXTO

JUAN CARLOS I
REY DE ESPAA

A todos los que la presente vieren y entendieren,

Sabed: Que las Cortes Generales han aprobado y Yo vengo en sancionar la siguiente Reforma de la Constitucin:

Exposicin de motivos

Desde el momento mismo del ingreso de Espaa en las Comunidades Europeas, las Cortes Generales han dotado, paulatinamente, al ordenamiento jurdico de los instrumentos normativos necesarios para acompasar la realidad legal y poltica espaola al ritmo del cambio histrico de institucionalizacin de la idea de Europa.

En el marco de ese proceso de desarrollo gradual y creciente consolidacin de la Unidad Europea eficazmente acogido en la vertiente del derecho interno espaol por la moderna perspectiva aportada por el artculo 93 de la Constitucin Espaola el Congreso de los Diputados y el Senado aprobaron, en vsperas de la reunin de Maastricht, sendas resoluciones en las que, una vez ms, se alentaba firmemente la perseverancia en ese proceso histrico. De entre los amplios contenidos de dichas resoluciones, es oportuno destacar ahora el decidido apoyo de las Cortes Generales en favor de la institucionalizacin de una incipiente ciudadana comunitaria.

En efecto, el artculo G, C del Tratado de la Unin Europea propone una nueva redaccin para el artculo 8 B, apartado 1, del Tratado Constitutivo de la Comunidad Europea. En l se establece que todo ciudadano de la Unin que resida en un Estado miembro del que no sea nacional tendr derecho a ser elector y elegible en las elecciones municipales del Estado miembro en que resida; y ello, en las mismas condiciones que los nacionales de dicho Estado. Sin embargo, el artculo 13.2 de la Constitucin Espaola que fija los criterios para el ejercicio por los extranjeros del derecho de sufragio activo en las elecciones municipales, no menciona el derecho de sufragio pasivo.

Advertida la posible contradiccin entre ambos preceptos y las razonables dudas de validez que se suscitaban, el Gobierno de la Nacin, en su reunin del 24 de abril de 1992, acord requerir del Tribunal Constitucional, por la va prevista en el artculo 95.2 de la Constitucin, para que se pronunciase, con carcter vinculante, sobre la existencia o inexistencia de la mencionada antinomia.

El Tribunal Constitucional, en respuesta al requerimiento del Gobierno, ha declarado que la estipulacin contenida en el futuro artculo 8 B, apartado 1, del Tratado Constitutivo de la Comunidad Econmica Europea, tal y como quedara redactado por el Tratado de la Unin Europea, es contraria al artculo 13.2 de la Constitucin en lo relativo a la atribucin del derecho de sufragio pasivo en las elecciones municipales a los ciudadanos de la Unin Europea que no sean nacionales espaoles; y, asimismo, que el procedimiento para obtener la adecuacin de dicha norma convencional a la Constitucin es el establecido en su artculo 167.

La ratificacin del Tratado supondra, entre otras cosas, un primer paso hacia la futura configuracin de la ciudadana europea y exige, pues, la reforma previa del citado precepto constitucional. Las Cortes Generales se encuentran, en consecuencia, en la necesidad de ejercer el fondo de poder constituyente que les confiere el artculo 167 de la Constitucin para hacer posible que el ordenamiento jurdico espaol incorpore las normas sobre el derecho de sufragio pasivo en las elecciones municipales de los ciudadanos comunitarios residentes en Espaa.

Cualesquiera que sean las legtimas diferencias que separen a las fuerzas polticas parlamentarias, que representan al pueblo espaol en las Cortes Generales, los proponentes entienden deseable respetar el principio de consenso que presidi la elaboracin constitucional y que ha sido pauta permanente en las decisiones parlamentarias relativas a la incorporacin de Espaa a la Comunidad Europea y a su posicin en el seno de ella. En una ocasin como la presente, en la que se unen la decisin constitucional y la decisin europea, parece muy aconsejable subrayar ese principio de consenso poltico. Porque la sencillez formal de la reforma que se aborda no debe ocultar que se trata de una genuina reforma constitucional que implica una decisin de amplias consecuencias para el espritu de la Unidad Europea.

Artculo nico.

El apartado 2 del artculo 13 de la Constitucin Espaola queda redactado como sigue:

Solamente los espaoles sern titulares de los derechos reconocidos en el artculo 23, salvo lo que, atendiendo a criterios de reciprocidad, pueda establecerse por tratado o ley para el derecho de sufragio activo y pasivo en las elecciones municipales.

Diposicin final nica.

La presente reforma del artculo 13, apartado 2, de la Constitucin Espaola entrar en vigor el mismo da de la publicacin de su texto oficial en el Boletn Oficial del Estado. Se publicar tambin en las dems lenguas de Espaa.

Por tanto,

Mando a todos los espaoles, particulares y autoridades, que guarden y hagan guardar esta Reforma de la Constitucin como norma fundamental del Estado.

Madrid, 27 de agosto de 1992.

JUAN CARLOS R.

El Presidente del Gobierno,

FELIPE GONZLEZ MRQUEZ

ESPAINIAKO KONSTITUZIOA
ESPAINIAKO KONSTITUZIOAREN 13. ATALEKO 2. AZPIATALAREN ALDAKETA
GORTE OROKORREK DIPUTATU-BILTZARRAREN 1992.EKO UZTAILAREN 22KO ETA SENATUAREN 1992.EKO UZTAILAREN 30EKO OSOKO BILKURETAN ONARTUA
ERREGEK 1992.EKO ABUZTUAREN 27AN SENDEBIA

Espainiako Konstituzioaren 13. ataleko 2. azpiatalaren aldaketa.

Zioen Adierazpena

Espainia Europako Elkarteetan sartu zen une beretik, Gorte Orokorrek, apurka-apurka, espainiako lege-eta politika-errealitatea eta Europa izango dena erakundetzeko historia-mailako aldaketa urraskide izan daitezen arau-tresna egokiez jantzi dute lege-araubidea.

Europako Batasunaren mailakako garapeneko eta finkatze hazkorreko aribide horren esparruan Espainia barruko zuzenbideari dagokionez jasoera eraginkorra izan duena, Espainiako Konstituzioaren 93, atalak ekarri duen gaur eguneko ikuspegiari esker , Diputatuen Kongresoak eta Senatuak, Maastricht-eko bileraren aurregunetan, erabaki bana onartu zuten historia-mailako aribide horretan eragoteari biziki hats emanez. Erabaki horien eduki zabalen artean, hasikinetan dagoen Elkarteko herritasuna erakundetzearen alde Gorte Orokorrek emandako baiezko borobila aipatzekoa da orain.

Izan ere, Europako Batasunaren Itunearen G, C atalean idazkera berria proposatu da Europako Elkartearen Eratze-Itunearen 8 B ataleko lehen azpiatalerako. Bertan ezarrita dagoenez, Batasuneko herritarrak, herritar ez den Elkartekidean bizi denean, bizi den estatuko udal hauteskundeetan hautesle eta hautagai izateko eskubidea dauka; eta hori estatu horretako herritarren baldintza beretan. Hala ere, Espainiako Konstituzioaren 13.2 atalak, udal hauteskundeetan atzerritarrak botoa emateko eskubideaz baliatzeko erizpideak finkatzen dituenak alegia, ez du aipatzen botoa hartzeko eskubiderik.

Arau bi horiek elkarren aurka egon litezkeela konturatuta eta horrek sortzen zituen balio-zalantza zentzuzkoez jabetuta, Estatuko Gobernuak, 1992ko apirilaren 24eko bileran, Konstituzio-Auzitegiari, Konstituzioaren 95.2 atalean jasotako bidetik, kontrakotasun hori dagoen ala ez dagoen, behartzeko indarrez, esan zezala eskatzea erabaki zuen.

Konstituzio-Auzitegiak, Gobernuaren eskariari erantzunez, Europako Ekonomia-Elkartearen Eratze-Itunearen 8 B ataleko lehen azpiatal berria izango den horretan ezarritako araua, Europako Batasunaren Itunean idatzita geratuko litzatekeen bezala, Konstituzioaren 13.2 atalaren aurkakoa dela adierazi du, hain zuzen Espainiako herritar ez diren Europako Batasuneko herritarrek udal-hauteskundeetan botoa hartzeko eskubidea aitortzeari dagokionean; eta, era berean, abenikozko arau hori Konstituzioari egokitzeko jardunbidea estatu-lege nagusiaren 167. atalean ezarritakoa dela.

Itunea berrestea, besteak beste, bihar-etziko Europako herritasuna hezurmamitzeko lehen urratsa izango litzateke eta, beraz, Konstituzio-arau hori aurrez aldatzea eskatzen du. Gorte Orokorrak, ondorioz, Konstituzioaren 167. atalak ematen dien azkenburuko konstituziogintza-ahalmenaz baliatu beharrean daude Espainiako lege-araubidea Espainian bizi diren Elkarteko herritarrek udal-hauteskundeetan botoa hartzeko eskubidea izateari buruzko arauez hornitu ahal izateko.

Legebiltzarreko indar politikoak, Gorte Orokorretan Espainiako herriaren ordezkari direnak, bata bestearengandik aldentzen dituzten ezberdintasun bidezkoak gora-behera, Konstituzioa egitean nagusi izan zen eta Espainia Europako Elkartean satzeaz eta berorren baitan izan beharreko jarreraz hartutako legebiltzar-erabakietan etengabeko jarraibide izan den adostasun-hatsapenari eusteari garrantzia eman diote proposatzaileek.

Oraingoa bezalako abagunean, Konstituzioko erabakia eta Europako erabakia batzen diren honetan, adostasun politikoaren hatsapen hori nabarmentzeak oso mesedegarria dirudi. Egin beharreko aldaketaren itxurazko txikitasunak ez bait du estali behar Konstituzioaren benetako aldaketa denik, Europako Batasunaren espiriturako ondorio luze-zabalak dituen erabakia dakarren aldaketa alegia.

Atal bakarra

Espainiako Konstituzioaren 13. ataleko 2. azpiatala honela idatzita geratuko da:

23. artikuluan aitortzen diren eskubideen jabe espainiarrak baino ez dira, udal-hauteskundeetan botoa emateko eta hartzeko eskubideari buruz, elkarrekikotasun-erizpideei jarraiki, itunez edo legez ezar daitekeenaren mendean.

Azken erabaki bakarra

Espainiako Konstituzioaren 13. ataleko 2. azpiatalaren berrikuntza hau Estatuko Agintaritzaren Aldizkarian testu ofiziala argitaratzen den egun berean hasiko da indarrean. Espainiako gainerako hizkuntzetan ere argitaratuko da.

CONSTITUCI ESPANYOLA
REFORMA DE L'ARTICLE 13, APARTAT 2, DE LA CONSTITUCI ESPANYOLA
APROVADA PER LES CORTS GENERALS EN SESSIONS PLENRIES DEL CONGRS DELS DIPUTATS, DE 22 DE JULIOL DE 1992 I DEL SENAT, DE 30 DE JULIOL DE 1992
SANCIONADA PER S. M. EL REI EL 27 D'AGOST DE 1992

Reforma de l'article 13, apartat 2, de la Constituci Espanyola.

Exposici de motius

Des del mateix moment de l'ingrs d'Espanya a les Comunitats Europees, les Corts Generals han dotat, gradualment, l'ordenament jurdic dels instruments normatius necessaris per compassar la realitat legal i poltica espanyola al ritme del canvi histric d'institucionalitzaci de la idea d'Europa.

En el marc d'aquest procs de desenvolupament gradual i creixent consolidaci de la unitat europea acollit efica.cment en el vessant del dret intern espanyol per la moderna perspectiva aportada per l'article 93 de la Constituci Espanyola el Congrs dels Diputats i el Senat aprovaren, en viglies de la reuni de Maastricht, sengles resolucions en qu, una vegada ms, s'animava fermament la perseveran.ca en aquest procs histric. Entre els amplis continguts de les dites resolucions, s oport destacar ara el decidit suport de les Corts Generals en favor de la institucionalitzaci d'una incipient ciutadania comunitria.

En efecte, l'article G.C del Tractat de la Uni Europea proposa una nova redacci per a l'article 8 B, apartat 1, del Tractat constitutiu de la Comunitat Europea. S'hi estableix que tota persona ciutadana de la Uni que resideix en un estat membre del qual no s nacional t dret a ser electora i elegible en les eleccions municipals de l'estat membre en qu resideix; i aix en les mateixes condicions que els nacionals del dit estat. Tot i amb aix, l'article 13.2 de la Constituci Espanyola, que fixa els criteris pels quals els estrangers poden exercir el dret de sufragi actiu en les eleccions municipals, no esmenta el dret de sufragi passiu.

Una vegada advertida la possible contradicci entre ambds preceptes i els dubtes raonables de validesa que se suscitaven, el Gobern de la Naci, en la reuni del 24 d'abril de 1992, acord de requerir al Tribunal Constitucional, per la via prevista en l'article 95.2 de la Constituci, que es pronuncis, amb carcter vinculant, sobre l'existncia o la inexistncia de l'esmentada antinmia.

El Tribunal Constitucional, en resposta al requeriment del Govern, ha declarat que l'estipulaci continguda en el futur article 8 B, apartat 1, del Tractat constitutiu de la Comunitat Econmica Europea, tal com quedaria redactat pel Tractat de la Uni Europea, s contrria a l'article 13.2 de la Constituci en all que fa referncia a l'atribuci del dret de sufragi passiu en les eleccions municipals als ciutadans de la Uni Europea que no sn nacionals espanyols; i, aix mateix, que el procediment per a obtenir l'adequaci de la dita norma convencional a la Constituci s el que s'estableix en l'article 167.

La ratificaci del Tractat significaria, entre altres coses, un primer pas cap a la futura configuraci de la ciutadania europea i exigeix, doncs, la reforma prvia de l'esmentat precepte constitucional. Les Corts Generals es troben, en consequncia, en la necessitat d'exercir el fons de poder constituent que els confereix l'article 167 de la Constituci per a fer possible la incorporaci a l'ordenament jurdic espanyol de les normes sobre el dret de sufragi passiu en les eleccions municipals dels ciutadans comunitaris residents a Espanya.

Sien quines sien les legtimes diferncies que separen les forces poltiques parlamentries, que representen el poble espanyol en les Corts Generals, els proposants entenen que s desitjable respectar el principi de consens que va presidir l'elaboraci constitucional i que ha estat la pauta permanent en les decisions parlamentries relatives a la incorporaci d'Espanya a la Comunitat Europea i a la posici en el seu si. En una ocasi com aquesta, en qu s'uneixen la decisi constitucional i la decisi europea, sembla molt aconsellable subratllar aquest principi de consens poltic. Perqu la senzillesa formal de la reforma que s'aborda no ha d'ocultar que es tracta d'una genuina reforma constitucional que implica una decisi d'mplies conseqncies per a l'esperit de la Unitat Europea.

Article nic

L'apartat 2 de l'article 13 de la Constituci Espanyola queda redactat de la manera segent:

Noms els espanyols seran titulars dels drets reconeguts en l'article 23, llevat d'all que, amb criteris de reciprocitat, fos establert per tractat o per llei per al dret de sufragi actiu i passiu en les eleccions municipals.

Disposici final nica

Aquesta reforma de l'article 13, apartat 2, de la Constituci Espanyola, entrar en vigor el mateix dia de la publicaci del seu text oficial en el Butllet Oficial de l'Estat. S'hi ha de publicar tamb en les altres llengues d'Espanya.

CONSTITUCIN ESPAOLA
REFORMA DO ARTIGO 13, APARTADO 2, DA CONSTITUCIN ESPAOLA
APROBADA POLAS CORTES XERAIS EN SESIONES PLENARIAS DEL CONGRESO DOS DIPUTADOS, DO 22 DE XULIO DE 1992, E DEL SENADO, DO 30 DE XULIO DE 1992
SANCIONADA POR S. M. O REI O 27 DE AGOSTO DE 1992

Reforma do artigo 13, apartado 2, da Constitucin Espaola.

Exposicin de motivos

Desde o momento mesmo do ingreso de Espaa nas Comunidades Europeas, as Cortes Xerais foron dotando pouco e pouco o ordenamento xurdico dos instrumentos normativos necesarios para sincroniza-la realidade legal e poltica espaola co ritmo do cambio histrico de institucionalizacin da idea de Europa.

No marco dese proceso de desenvolvemento gradual e de crecente consolidacin da Unidade Europea eficazmente acollido na vertente do dereito interno espaol pola moderna perspectiva aportada polo artigo 93 da Constitucin Espaola , o Congreso dos Deputados e mailo Senado aprobaron, nas vsperas da reunin de Maastricht, senllas resolucins nas que, unha vez mis, se alentaba firmemente a perseverancia nese proceso histrico. De entre os amplos contidos desas resolucins cmpre destacar agora o decidido apoio das Cortes Xerais en favor da institucionalizacin dunha incipiente ciudadana comunitaria.

En efecto, o artigo G,C do Tratado da Unin Europea propn unha nova redaccin para o artigo 8 B, apartado 1, do Tratado Constitutivo da Comunidade Europea. Nel establcese que todo cidadn da Unin que resida nun Estado membro do que non sexa nacional, ter dereito a ser elector e elixible nas eleccins municipais do Estado membro no que resida; e iso nas mesmas condicins cs nacionais dese Estado. Sen embargo o artigo 13.2 da Constitucin Espaola, que fixa os criterios para o exercicio por parte dos estranxeiros do dereito de sufraxio activo nas eleccins municipais non menciona o dereito de sufraxio pasivo.

Advertida a posible contradiccin entre mbolos dous preceptos e mailas razoables dbidas de validez que se suscitaban, o Goberno da Nacin, na sa reunin do 24 de abril de 1992, acordou requiri-lo Tribunal Constitucional, pola va prevista no artigo 95.2 da Constitucin, para que se pronunciase, con carcter vinculante, sobre a existencia ou a inexistencia da devandita antinomia.

O Tribunal Constitucional, en resposta requirimento do Goberno, declarou que a estipulacin contida no futuro artigo 8 B, apartado 1, do Tratado Constitutivo da Comunidade Econmica Europea, tal e como quedara redactado polo Tratado da Unin Europea, contraria artigo 13.2 da Constitucin no tocante atribucin do dereito de sufraxio pasivo nas eleccins municipais s cidadns da Unin Europea que non sexan nacionais espaois; e, as mesmo, que o procedemento para obte-la adecuacin da dita norma convencional Constitucin o establecido no seu artigo 167.

A ratificacin do Tratado supora, entre outras cousas, un primeiro paso cara futura configuracin da cidadana europea e esixe, xa que logo, a reforma previa do citado precepto constitucional. As Cortes Xerais atpanse, daquela, na necesidade de exerceren o fondo de poder constitunte que lles confire o artigo 167 da Constitucin para facer posible que o ordenamento xurdico espaol incorpore as normas sobre o dereito de sufraxio pasivo nas eleccins municipais dos cidadns comunitarios residentes en Espaa.

Sexan as que sexan as lextimas diferencias que separen s forzas polticas parlamentarias, que representan pobo espaol nas Cortes Xerais, os propoentes coidan que desexable respecta-lo principio de consenso que presidiu a elaboracin constitucional e que foi pauta permanente nas decisins parlamentarias relativas incorporacin de Espaa Comunidade Europea e sa posicin no seo dela. Nunha ocasin coma a presente, na que se unen a decisin constitucional e a decisin europea, semella moi aconsellable subliar ese principio de consenso poltico. Porque a sinxeleza formal da reforma que se aborda non debe agachar que se trata dunha xenuna reforma constitucional que implica unha decisin de amplas consecuencias para o esprito da unidade europea.

Artigo nico

O apartado 2 do artigo 13 da Constitucin Espaola queda redactado do seguinte xeito:

S os espaois sern titulares dos dereitos recoecidos no artigo 23, non sendo o que, atendendo a criterios de reciprocidade, poida establecerse por tratado ou lei para o dereito de sufraxio activo e pasivo nas eleccins municipais.

Disposicin derradeira nica

A presente reforma do artigo 13, apartado 2, da Constitucin Espaola, entrar en vigor o mesmo da da publicacin do seu texto oficial no Boletn Oficial del Estado. Publicarase tamn nas demais linguas de Espaa.

CONSTITUCI ESPANYOLA
REFORMA DE L'ARTICLE 13, APARTAT 2, DE LA CONSTITUCI ESPANYOLA
APROVADA PER LES CORTS GENERALS EN SESSIONS PLENRIES DEL CONGRS DELS DIPUTATS, DE 22 DE JULIOL DE 1992 I DEL SENAT, DE 30 DE JULIOL DE 1992
SANCIONADA PER S. M. EL REI EL 27 D'AGOST DE 1992.

Reforma de l'article 13, apartat 2, de la Constituci Espanyola.

Exposici de motius

Des del mateix moment de l'ingrs d'Espanya a les Comunitats Europees, les Corts Generals han dotat, gradualment, l'ordenament jurdic dels instruments normatius necessaris per compassar la realitat legal i poltica espanyola al ritme del canvi histric d'institucionalitzaci de la idea d'Europa.

En el marc d'aquest procs de desenvolupament gradual i creixent consolidaci de la unitat europea acollit efica.cment en el vessant del dret intern espanyol per la moderna perspectiva aportada per l'article 93 de la Constituci Espanyola el Congrs dels Diputats i el Senat aprovaren, en viglies de la reuni de Maastricht, sengles resolucions en qu, una vegada ms, s'animava fermament la perseveran.ca en aquest procs histric. Entre els amplis continguts de les dites resolucions, s oport destacar ara el decidit suport de les Corts Generals en favor de la institucionalitzaci d'una incipient ciutadania comunitria.

En efecte, l'article G.C del Tractat de la Uni Europea proposa una nova redacci per a l'article 8 B, apartat 1, del Tractat constitutiu de la Comunitat Europea. S'hi estableix que tota persona ciutadana de la Uni que resideix en un estat membre del qual no s nacional t dret a ser electora i elegible en les eleccions municipals de l'estat membre en qu resideix; i aix en les mateixes condicions que els nacionals del dit estat. Tot i amb aix, l'article 13.2 de la Constituci Espanyola, que fixa els criteris pels quals els estrangers poden exercir el dret al sufragi actiu en les eleccions municipals, no esmenta el dret de sufragi passiu.

Una vegada advertida la possible contradicci entre ambds preceptes i els dubtes raonables de validesa que se suscitaven, el Govern de la Naci, en la reuni del 24 d'abril de 1992, acord sollicitar al Tribunal Constitucional, per la via prevista en l'article 95.2 de la Constituci, que es pronuncis, amb carcter vinculant, sobre l'existncia o la inexistncia de l'esmentada antinmia.

El Tribunal Constitucional, en resposta al requeriment del Govern, ha declarat que l'estipulaci continguda en el futur article 8 B, apartat 1, del Tractat constitutiu de la Comunitat Econmica Europea, tal com quedaria redactat pel Tractat de la Uni Europea, s contrria a l'article 13.2 de la Constituci en all que fa referncia a l'atribuci del dret de sufragi passiu en les eleccions municipals als ciutadans de la Uni Europea que no sn nacionals espanyols; i, aix mateix, que el procediment per a obtenir l'adequaci de la dita norma convencional a la Constituci s el que s'estableix en l'article 167.

La ratificaci del Tractat significaria, entre altres coses, un primer pas cap a la futura configuraci de la ciutadania europea i exegeix, doncs, la reforma prvia de l'esmentat precepte constitucional. Les Corts Generals es troben, en conseqncia, en la necessitat d'exercir el fons de poder constituent que els confereix l'article 167 de la Constituci per a fer possible la incorporaci a l'ordenament jurdic espanyol de les normes sobre el dret de sufragi passiu en les eleccions municipals dels ciutadans comunitaris residents a Espanya.

Sien quines sien les legtimes diferncies que separen les forces poltiques parlamentries, que representen el poble espanyol en les Corts Generals, els proponents entenen que s desitjable respectar el principi de consens que va presidir l'elaboraci constitucional i que ha estat la pauta permanent en les decisions parlamentries relatives a la incorporaci d'Espanya a la Comunitat Europea i a la posici en el seu si. En una ocasi com aquesta, en qu s'uneixen la decisi constitucional i la decisi europea, sembla molt aconsellable subratllar aquest principi de consens poltic. Perqu la senzillesa formal de la reforma que s'aborda no ha d'ocultar que es tracta d'una genuina reforma constitucional que implica una decisi d'mplies conseqncies per a l'esperit de la Unitat Europea.

Article nic

L'apartat 2 de l'article 13 de la Constituci Espanyola queda redactat de la manera segent:

Noms els espanyols seran titulars dels drets reconeguts en l'article 23, llevat d'all que, amb criteris de reciprocitat, fos establert per tractat o per llei per al dret de sufragi actiu i passiu en les eleccions municipals.

Disposici final nica

Aquesta reforma de l'article 13, apartat 2, de la Constituci Espanyola, entrar en vigor el mateix dia de la publicaci del seu text oficial en el Butllet Oficial de l'Estat. S'ha de publicar tamb en les altres llengues d'Espanya.

Análisis

  • Rango: Reforma
  • Fecha de disposición: 27/08/1992
  • Fecha de publicación: 28/08/1992
  • Entrada en vigor: 28 de agosto de 1992.
Referencias anteriores
  • MODIFICA el art. 13.2 de la Constitucin de 27 de diciembre de 1978 (Ref. BOE-A-1978-31229).
Materias
  • Constitucin Espaola
  • Elecciones locales
  • Extranjeros

subir

Agencia Estatal Boletín Oficial del Estado

Avda. de Manoteras, 54 - 28050 Madrid